Gratuït · Sense registre

Teclat de piano per imprimir.

Imprimeix un teclat de piano per localitzar notes, assenyalar acords i estudiar el patró de les tecles. Tria les octaves, les còpies, els noms i les notes destacades. El full mostra les tecles blanques i negres de l’extensió seleccionada.

Previsualització en directe210 × 297 mm

Pàgina de previsualització

La previsualització s’ajusta a l’espai. El PDF conserva les dimensions exactes.

El PDF i la impressió inclouen totes les pàgines. PNG i SVG desen la pàgina visible.

Per imprimir a mida real, tria 100% o mida real, fes coincidir el format del paper i desactiva les capçaleres i els peus de pàgina. Guia d’impressió ↗

A punt per imprimir

Un teclat de paper ajuda a veure grups i relacions abans de treballar amb l’instrument. També és útil en una classe on no tothom disposa d’un piano. El dibuix no produeix so ni reprodueix la resistència de les tecles, la intensitat o la sensació de tocar. Utilitza’l com a suport visual i trasllada després les notes al piano real, de manera que la posició es relacioni amb l’escolta.

Respostes útils

Per què una octava mostra vuit tecles blanques?

Les set tecles de Do a Si formen la successió, i el Do final marca el límit i l’inici de la repetició següent. No introdueix un vuitè nom diferent. Amb el mateix criteri, quatre octaves tenen vint-i-nou tecles blanques i vint de negres. El teclat és continu i no una suma de blocs independents amb extrems duplicats.

Destacar C selecciona una sola tecla?

No. La selecció correspon a la classe d’altura i destaca tots els C visibles. Això facilita estudiar la repetició, però no registra una disposició exacta d’un acord en un registre determinat. Si l’exercici demana un Do concret, marca’l a mà i relaciona’l amb el lloc corresponent del piano real abans de tocar-lo.

El dibuix pot substituir la pràctica al piano?

Ajuda a reconèixer posicions i noms, però no proporciona so, resistència ni informació sobre el gest. Serveix per preparar, explicar o repassar una activitat que després es comprova amb l’instrument. La mida també depèn de la impressió. No l’utilitzis per avaluar fins on arriba la mà o per reproduir la sensació física de tocar.

Reconeix els grups de tecles negres

Tecles de piano, ukulele i partitures en una taula dedicada a l’aprenentatge musical.

Una octava conté set tecles blanques i cinc de negres, però el dibuix acaba amb un altre Do. Per això una octava impresa té vuit tecles blanques i cinc de negres. El grup de dues negres permet trobar el Do immediatament a l’esquerra. El grup de tres aporta un altre punt de referència. Busca primer el patró i comprova després els noms.

Pots mostrar d’una a quatre octaves i d’una a quatre còpies del teclat. Les octaves fan visible la repetició; les còpies permeten preparar diverses respostes en un mateix full. El paper pautat connecta les tecles amb la notació musical. El dibuix no incorpora números d’octava, de manera que un mateix nom pot aparèixer en diversos llocs. Si demanes un registre concret, indica’l expressament.

Escull l’extensió i els noms de les notes

Els noms poden aparèixer amb lletres, amb solmització fixa o quedar en blanc. Les lletres C, D, E, F, G, A i B corresponen a Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si. El Do de la solmització queda vinculat a C; no es desplaça automàticament a la tònica de cada tonalitat. Explica la convenció abans de combinar materials que facin servir sistemes diferents.

Un teclat sense noms permet comprovar si l’alumne troba les notes a partir dels grups negres. Les targetes d’estudi poden aïllar una nota o pregunta per a una repetició breu. Evita omplir de cop el mateix dibuix amb noms, digitacions i molts acords. Una tasca clara ajuda a distingir entre una dificultat per reconèixer la posició i una altra per recordar-ne el nom.

Destaca notes amb un objectiu concret

Per destacar notes, introdueix les lletres separades per comes, com C, E i G. La selecció afecta totes les aparicions de la mateixa classe d’altura en l’extensió mostrada. No fixa una sola octava, una disposició concreta de l’acord o els dits que cal utilitzar. La taula d’acords d’ukulele permet comparar el mateix acord amb un altre instrument, diferenciant-ne el nom i la manera de tocar-lo.

El format i l’orientació del paper canvien la mida impresa de les tecles. Per tant, el full no garanteix una escala real i no serveix per mesurar l’abast de la mà. Prova l’orientació horitzontal per a extensions llargues i comprova que els noms es llegeixin bé. Demana que l’alumne expliqui com ha trobat un Do: aquest raonament mostra més que una única lletra escrita al lloc correcte.